Les dues dones del rei



Mansakeela Musufuloo 

UNA VEGADA HI HAVIA UN REI QUE TENIA DUES DONES. Totes dues rebien bones atencions, però tothom savia que n'hi havia una que era la preferida i que el rei l'estimava molt més que a l'altra. El rei no tenia fills, i el que desitjava més al món era tenir un hereu que el pogués succeir al tron. Al cap d'un temps les dues dones es van quedar embarassades alhora. El monarca, entusiasmat, va fer saber a tothom que donaria una gran fortuna a la dona que li donés l'hereu que tant esperava.

Al cap d'uns mesos, curiosament el mateix dia, les dues dones es van posar de part. En el moment de parir, les cuidadores de la dona preferida del rei van posar a l'altra una bena als ulls perquè no pogués veure la criatura. I un cop la va haver tingut, veient que era un nen i que la seva mestressa havia donat a llum una nena, l'hi van canviar per una ampolla de vidre i van abandonar el nen al mig del carrer. Una parella de ramaders que passaven per allà van veure el nen acabat de néixer abandonat i el van agafar per endur-se'l a casa i tenir-ne cura.

Un dia, al cap d'uns quatre anys, els senyors dels rei van aturar-se a donar de menjar als seus cavalls a prop d'una cabana als afores del poblat. Mentre alimentaven els animals, va sortir un nen de la casa i els va començar a cantar una cançó que deia:

- Senyors del rei, vosaltres que doneu un menjar tan ho al vostres cavalls, si us plau, doneu-me una mica a mi perquè pugui alimentar els meus xais que jo no tinc res per donar-los.

Els senyos del rei, després de sentir-se els peus, van contestar al nen amb una altra cançó, que deia:

- Noi, els teus xais no poden menjar el mateix que els nostres cavalls. Són pobres i sense categoria, mentre que els nostres animals són els cavalls del rei i es mereixen els millors menjars.

En sentir-los, el nen els va respondre amb una altra cançó:

- Què injust, el món... però no m'estranya. Mira, jo aquí fent de ramader i la meva mare fa uns quatre anys va parir una ampolla de vidre.

Els senyors del rei es van quedar estupefactes de sentir unes paraules tan estranyes. I con que cada vegada que anaven a donar menjar als cavalls en aquella cabana els passava el mateix, al final van decidir anar a explicar-lo al rei.

El rei els digué que el proper dia aniria amb ells per escoltar aquelles paraules tan sorprenents. I així ho va fer, i en arribar a la cabana, mentre donaven de menjar als cavalls, el nen es va posar a cantar:

- Senyors del rei, vosaltres que doneu un menjar al vostres cavalls, si us plau, doneu-me una mica a mi perquè pugui alimentar els meus xais que jo no tinc res per donar-los.

I els senyors del rei li van respondre:

- Noi, els teus xais no poden menjar el mateix que els nostres cavalls. Són pobres i sense categoria, mentre que els nostres animals són els cavalls del rei i es mereixen els millors menjars.

- Què injust, el món... però no m'estranya. Mira, jo aquí fent de ramader i la meva mare fa uns quatre anys va parir una ampolla de vidre.

En sentir aquestes paraules el rei s'hi va acostar:

- On són els teus pares? - li va dir.

- A casa.

- Anem-hi, que els vull conèixer.

I després de sajudar-los els va preguntar:

- És el vostre fill?

- No ben bé, el vam trobar abandonat quan havia acabat de néixer, el vam recollir i l'hem cuidat com si fos nostre.

- És que canta una cançó molt estranya. Me'n podeu explicar el significat?

Els pares adoptius van explicar al rei que després de recollir el nen es van anar assabentant que provenia d'una família on hi havia una dona a qui, perquè no veiés la criatura que acabava de parir, li havien tapat els ulls, i en lloc del nadó li havien posat una ampolla de vidre i li havien fet creure que era el fruit del seu ventre. El rei va tornar cap a casa per investigar el fet de la dona que havia parit una ampolla de vidre. Després de molt preguntar va descobrir que era una de les seves esposes, la que el menys estimava i es va adonar del complot que havien organitzat les cuidadores de la seva dona preferida per no perdre l'honor, l'estatus i les riqueses. - D'acord - va dir el rei -. Doncs ara ja sé que aquesta dona en realitat no va parir una ampolla de vidre sinò un nen, que va ser abandonat al mig del carrer i que aquesta parella de ramaders se'n van fer càrrec. Però és el meu fill i, per tant, el meu hereu. I així va ser com el rei va fer castigar les dones que havien organitzat l'engany i va decidir restituir l'honor, l'herència i les riqueses a la dona que menys estimava però que li havia donat l'hereu que tant desitjava.

Els contes que integren el DVD són: Les dues dones del rei
Les dues dones del rei - Mansakeela musufuloo
La serp i la noia - Saa nin sunkutoo
La llebre i la hiena - Suluu nin sann
La reunió dels gossos i les hienes - Wuloolu nin suluwoolu la kathia