La llebre i la hiena


Suluu nin sann

UN BON DIA UNA HIENA I UNA LLEBRE van decidir anar-se'n a viatjar juntes. Per poder menjar durant el viatje, la hiena es va endur una vedella i la llebre, un xaiet petit. Però quan la llebre va veure la vedella de la hiena, que era molt més grossa i gustosa, es va posar a rumiar com s'ho faria per aconseguir-la.

Al cap d'una estona de caminar van arribar al mig d'un bosc i la llebre va veure un niu de formigues tan gros i tan alt que semblava una muntanyeta. Aleshores va tenir una gran idea: va pintar el niu de formigues com si fos un camell. Quan la hiena va veure al "camell" va pensar:

- Ui, aquest animal és més gros que la meva vedella..., el vull per a mi - i sense dir res a la llebre se'n va anar corrents a buscar-lo.

Mentre la hiena s'acostava al "camell", la llebre va pintar-li la vedella com ho havia fet amb el niu de formigues, com si fos un altre camell, i es va amagar darrere un arbre.

En aquestes que la hiena va arribar al niu de formigues en forma de camell i, quan el va voler agafar, es va adonar que era un formiguer. Tota enfadada li va començar a donar cops amb el seu bastó fins que el va deixar ben desfet, i se'n va tornar a buscar la seva vedella per seguir el camí.

Però quan va arribar al lloc on l'havia deixada hi va trobar un altre "camell", just com el que acabava de destruir. Enfurismada, i pensant-se que era un altre formiguer, li va disparar un parell de trets amb la pistola i... va matar la seva pròpia vedella!

La llebre, amagada darrere un arbre, ho havia vist tot i va pensar:

- He, he, que ruca, aquesta hiena: ha matat la seva pròpia vedella i ara se n'haurà de partir la carn amb mi.

I així va ser com la llebre es va quedar amb el seu xaiet i amb la meitat de la vedella de la hiena. La hiena i la llebre van reprendre el camí i, al cap d'una bona estona, en una clariana del bosc, es van trobar un gos mort amb la boca ben oberta i unes dents molt grosses. Quan la hiena va veure el gos mort amb les dents tan grosses, s'hi va acostar i, sense pensar-s'ho dues vegades, va començar a pegar-li amb el seu bastó mentre li cridava:

- Tu, gos merdós, t'estàs rient de mi, t'estàs rient de mi... Dolent, dolent!

Va deixar estar el gos i va reprendre el camí amb la llebre, però unes passes més enllà es va girar i va tornar a veure el gos amb les dents grosses. Es va imaginar que l'animal seguia rient-se d'ella, va tornar enrere i va començar a pegar-li de nou amb tota la seva ràbia.

- Ara et penjaré de la branca més alta d'aquell arbre i així ja no et riuràs mai més de mi - li va dir.

I tal dit, tal fet, es va enfilar dalt de l'arbre i hi va penjar el gos.

Satisfeta, va baixar de l'arbre disposada a reprendre el camí amb la llebre i la meitat de la carn de la seva vedella. Però unes passes més enllà es va girar novament per mirar-se el gos mort amb les dents grosses i encara va tenir la sensació que el gos se'n reia. Sense poder aguantar la ràbia, va tonar enfurismada cap a l'arbre, s'hi va enfilar una altra vegada i va començar a pegar-li de nou, mentre cridava:

- Ara sí que no et riuràs mai més de mi, gos fastigós.

Mentre la hiena era dalt de l'arbre estomacant el gos mort, la llebre, més llesta que la gana, va fugir del lloc emportant-se el seu xai, la seva meitat de la vedella i la meitat de la vedella de la seva "amiga", la hiena.

Els contes que integren el DVD són: 
Les dues dones del rei - Mansakeela musufuloo
La serp i la noia - Saa nin sunkutoo
La llebre i la hiena - Suluu nin sann
La reunió dels gossos i les hienes - Wuloolu nin suluwoolu la kathia